En despertar la claror de l'albada,
SOL  RE        DO        RE
sóc jo mateix i em torno a trobar
SOL     RE       DO        RE
amb les mil coses que omplen el dia.
SOL       RE       DO        RE
Hi ha qui voldria tenir-ho tot fet:
SOL         RE  DO          RE
Tancar finestres, portes, tot a les fosques
        mi                  DO
i pensar que tot s'ha acabat.
    SOL    RE          SOL
No val la pena viure amb alegria,
           mi   DO
els que així ho fan són uns malalts.
                SOL RE       SOL

PERÒ ELS QUI ENS DIEM
                  SI7 
CRISTIANS SOM DIFERENTS.
CREIEM QUE A TOT EL QUE VIVIM
             mi7
NO LI MANCA SENTIT.
      DO
CREIEM EN DÉU I VIVIM EL
          RE DO
PRESENT.
   SOL
CREIEM EN DÉU I VIVIM EL
          RE  LA7 
PRESENT.
    RE.
	
Hi ha qui creu com un conte de fades,
pensant la fe com un joc de miracles.
Altres et diuen que creuen en Déu,
però que l'Església els allunya d'Ell.
Molts són ateus, agnòstics,
diuen que és lògic
i pensen: "No es pot demostrar".
Potser hi ha alguna cosa
que ens mira de fora,
serà Déu? Oh, ves! Qué serà?

PERÒ ELS QUI TENIM PER DÉU,
NO UN HOME GRAN
AMB BARBES BLANQUES,
CABELL LLARG 
I UN VESTIT RADIANT
VIVIM LA FE, CAMINEM
CONFIANT.

Quantes imatges de Déu deformades
fan que la gent abandoni el camí.
Busquem perduts un bon Déu de butxaca,
unes imatges que ens vagin prou bé.
Però no tenim en compte que el nostre
llenguatge és limitat i mai no es perfecte.
Obrim de dins les portes per sentir la
força i la frescor d'un vent sempre nou.

NO FEM IDEES D'ELL,
DEIXEM-LO FER.
HEM D'ACCEPTAR EL QUE
D'ELL VINGUI MALGRAT
NO HO ENTENGUEM.
DEIXEM A DÉU QUE SIGUI DÉU.